08/10/08 Simat (la Valldigna) paualabajos | Sense equipatge | dimarts, 14 d'octubre de 2008 | 02:04h
dimecres, 8 d'octubre de 2008 - Monestir de Santa Maria de la Valldigna
Arribem a Simat al voltant de les set i mitja de la vesprada. Avui actuem al Monestir de Santa Maria de la Valldigna amb el format de quartet, dins del cicle Cantautors al Monestir que organitza l'Ajuntament de Simat amb la col·laboració de Valldigna, som i serem. Estem molt il·lusionats perquè l'espai és emblemàtic i l'acústica sembla immillorable per a cellos, violes i violins. Vicent ve a rebre'ns vestit amb americana, farà de mestre de cerimònies i s'encarregarà de nosaltres durant tota la nit. Entrem els cotxes al Monestir i comencem a descarregar el material. Dins ens estan esperant els tècnics amb l'equip ja preparat per a provar. Pugem a l'escenari, situat sota la cúpula major. Alcem la vista al sostre i quedem meravellats, la veritat és que es tracta d'un temple preciós. Interpretem unes quantes cançons perquè els tècnics ens sonoritzen adequadament. Tampoc no ens cal un muntatge massa complicat: amb un parell de micros d'ambient per al quartet, un micro estàndard per a la veu i una caixa d'injecció per a la guitarra, serà suficient. Arriba l'hora de pegar un mosset: l'Ajuntament ens ha proporcionat un servei de càtering a la mateixa sagrestia del Monestir. Tot boníssim! Vicent ens mostra les dues exposicions artístiques que s'inauguren avui mateix en les instal·lacions del Monestir: una de l'artista benifaironer Toni Àlvarez i Ten, dedicada als 13 de Gandia i a Lluís Maria Xirinacs, i una altra de la simatera Núria Escrivà i Mansanet, emplaçades a l'Almàssera i al Refectori, respectivament. Es fan les onze i mitja i els espectadors comencen a entrar a la sala. Em vénen els nervis: encara arrosegue el mal de gola de la darrera setmana i em preocupa que la veu em falle. Vicent ens presenta d'una manera breu i emotiva: fa referència al nostre compromís amb les mobilitzacions contra l'alta tensió i a la nostra vinculació a la Valldigna. Pugem a l'escenari i encetem l'actuació Laura i jo a soles. Les primeres cançons em sent prou còmode i vaig tranquil·litzant-me progressivament. Convidem al cadafal a la resta de músics del quartet (Emi, Almudena i Víctor). Interpretem Miratges i sona de categoria. L'acústica del Monestir és una passada! Gaudim bona cosa del concert i, tot i que tinc les cordes vocals una miqueta tocades, fem 3 ó 4 cançons després de Futur en venda, que se suposava que era el tema que tancava l'actuació d'aquesta nit. Ens acomiadem, aquesta vegada sí, amb una segona versió d'Al Vent precedida pel Cant dels Ocells: tenint en compte que s'han mostrat molt tímids durant tot el concert, oferim als espectadors una altra oportunitat per a cantar amb nosaltres la lletra d'aquest himne de la transició. Amb un filet de veu, agraïm per última vegada la seua presència a tots els assistents i baixem definitivament de l'escenari. Xarrem amb alguns espectadors que s'han acostat a felicitar-nos per l'espectacle. Víctor es fa càrrec de la botiga ambulant de discos. Saludem a Juli i a Tere, que s'han quedat una estoneta a comentar la jugada. Agraïm a Vicent tota la seua dedicació: gràcies a ell ens emportem a casa un record inesborrable d'aquesta nit. Comencem a arreplegar els instruments i a carregar els cotxes. Abans d'acabar, us deixem un vídeo de youtube on podreu veure i escoltar la La Muixeranga que ha interpretat Laura en el concert d'avui. No sé a vosaltres, però a mi em posa els pèls de punta!
Comentaris
paualabajos | Sense equipatge | dimarts, 14 d'octubre de 2008 | 02:04h
dimecres, 8 d'octubre de 2008 - Monestir de Santa Maria de la Valldigna
Arribem a Simat al voltant de les set i mitja de la vesprada. Avui actuem al Monestir de Santa Maria de la Valldigna amb el format de quartet, dins del cicle Cantautors al Monestir que organitza l'Ajuntament de Simat amb la col·laboració de Valldigna, som i serem. Estem molt il·lusionats perquè l'espai és emblemàtic i l'acústica sembla immillorable per a cellos, violes i violins. Vicent ve a rebre'ns vestit amb americana, farà de mestre de cerimònies i s'encarregarà de nosaltres durant tota la nit. Entrem els cotxes al Monestir i comencem a descarregar el material. Dins ens estan esperant els tècnics amb l'equip ja preparat per a provar. Pugem a l'escenari, situat sota la cúpula major. Alcem la vista al sostre i quedem meravellats, la veritat és que es tracta d'un temple preciós. Interpretem unes quantes cançons perquè els tècnics ens sonoritzen adequadament. Tampoc no ens cal un muntatge massa complicat: amb un parell de micros d'ambient per al quartet, un micro estàndard per a la veu i una caixa d'injecció per a la guitarra, serà suficient. Arriba l'hora de pegar un mosset: l'Ajuntament ens ha proporcionat un servei de càtering a la mateixa sagrestia del Monestir. Tot boníssim! Vicent ens mostra les dues exposicions artístiques que s'inauguren avui mateix en les instal·lacions del Monestir: una de l'artista benifaironer Toni Àlvarez i Ten, dedicada als 13 de Gandia i a Lluís Maria Xirinacs, i una altra de la simatera Núria Escrivà i Mansanet, emplaçades a l'Almàssera i al Refectori, respectivament. Es fan les onze i mitja i els espectadors comencen a entrar a la sala. Em vénen els nervis: encara arrosegue el mal de gola de la darrera setmana i em preocupa que la veu em falle. Vicent ens presenta d'una manera breu i emotiva: fa referència al nostre compromís amb les mobilitzacions contra l'alta tensió i a la nostra vinculació a la Valldigna. Pugem a l'escenari i encetem l'actuació Laura i jo a soles. Les primeres cançons em sent prou còmode i vaig tranquil·litzant-me progressivament. Convidem al cadafal a la resta de músics del quartet (Emi, Almudena i Víctor). Interpretem Miratges i sona de categoria. L'acústica del Monestir és una passada! Gaudim bona cosa del concert i, tot i que tinc les cordes vocals una miqueta tocades, fem 3 ó 4 cançons després de Futur en venda, que se suposava que era el tema que tancava l'actuació d'aquesta nit. Ens acomiadem, aquesta vegada sí, amb una segona versió d'Al Vent precedida pel Cant dels Ocells: tenint en compte que s'han mostrat molt tímids durant tot el concert, oferim als espectadors una altra oportunitat per a cantar amb nosaltres la lletra d'aquest himne de la transició. Amb un filet de veu, agraïm per última vegada la seua presència a tots els assistents i baixem definitivament de l'escenari. Xarrem amb alguns espectadors que s'han acostat a felicitar-nos per l'espectacle. Víctor es fa càrrec de la botiga ambulant de discos. Saludem a Juli i a Tere, que s'han quedat una estoneta a comentar la jugada. Agraïm a Vicent tota la seua dedicació: gràcies a ell ens emportem a casa un record inesborrable d'aquesta nit. Comencem a arreplegar els instruments i a carregar els cotxes. Abans d'acabar, us deixem un vídeo de youtube on podreu veure i escoltar la La Muixeranga que ha interpretat Laura en el concert d'avui. No sé a vosaltres, però a mi em posa els pèls de punta!