@JoanAmeric & @AndreuValor #‎COiNSPIRACIONS‬

Comentaris

LES COINSPIRACIONS D’AMÈRIC I VALOR [Manel Alonso] | @Manelalonsocat. Coinspiracions és un nou espectacle en el qual dos cantautors valencians de diferents generacions, com ara l’alzireny Joan Amèric i el comtestà Andreu Valor, s’han embarcat per a fer allò que millor saben fer: cantar, interpretar cançons pròpies i d’altres. I el resultat, com no podia ser d’una altra manera, és un treball fet amb una gran sensibilitat, que reflectix l’experiència de dos homes que saben compondre bona música i que s’estimen amb passió el seu ofici de trobadors.
Amèric i Valor tenen en comú algunes influències musicals, com ara Lluís Llach. Joan Isaac, Pablo Milanés, Silvio Rodríguez, etc. la qual cosa ha facilitat una bona connexió entre tots dos.
De vegades, però, un més un no són dos. Hi ha conspiracions que, per més bona voluntat i inventiva que s’hi pose, són vertaders fracassos. Joan Amèric i Andreu Valor no han sumat, jo crec que han multiplicat.
L’espectacle ha donat com a fruit un treball discogràfic, Coinspiracions (Mésdemil, 2015), gravat a l’estudi 4M de Muro, on l’edició, les mescles i la masterització han estat a càrrec de Blai A. Vañó, mentre que dels arranjaments s’ha encarregat Joan Amèric.
En el disc trobem deu cançons, tant de Valor com d’Amèric, però també de Lluís Llach (el clàssic Vaixell a Grècia), del tàndem Ovidi Montllor-Estellés (M’aclame a tu), així com adaptacions que Andreu Valor ha fet de poemes de Vicent Valls, Camí de les Garlandes, una cançó preciosa, i de Vicent Andrés Estellés, Ací em pariren. Tampoc no hi falten temes imprescindibles d’un i d’altre, Perquè sóc poble, Llavis de sal, Parlant de sirenes o Què més podria dir-te?, de Joan Amèric, o el Mai no dubtes, No sé odiar però vull, d’Andreu Valor.
En Coinspiracions, els dos cantautors que al llarg de la seua trajectòria han comptat amb l’acompanyament de magnífics músics i de col·laboradors de luxe han optat per fer-s’ho tot ells, així ells toquen les guitarres clàssiques, acústiques i fins i tot l’ukelele i fan les veus, unes veus amb què aconseguixen transmetre una sonoritat que subratlla i engrandix la bellesa de les imatges poètiques de les lletres.
Tant en el disc com en l’espectacle no hi ha hagut espai per a la improvisació, està tot pensat al mil·límetre. L’un a l’altre es presten temes, fan impressionants jocs de veu que realcen encara més unes cançons magnífiques que tornem a redescobrir.
La veritat és que aquesta parella de seductors ens captiven i enamoren per partida doble.
Els nous arranjaments que ha fet un Joan Amèric en estat de gràcia estan molt cuidats i plens de textura i d’exquisideses vocals, així com de guitarres cristal·lines i suggeridores.
Un bon disc per a deixar-se arrossegar pels camins del compromís, tant social com amorós, i de la poesia.

Entrades populars